Després d’una obra tan personal com ‘Balada triste de trompeta’ –i que no ha resultat del tot compresa, sigui dit de passada-, el director Àlex de la Iglesia s’ha descarregat amb una pel·lícula aparentment més modesta, com és ‘La chispa de la vida’. Modesta, potser, en ambicions cinematogràfiques, però igualment compromesa amb la realitat social i plena de crítica amb el sistema, tal i com ja ens ha acostumat el director amb les seves obres més recents. En aquesta ocasió, Àlex de la Iglesia reconstrueix el gran carnaval mediàtic al voltant d’un publicista que es debat entre la vida i la mort a causa d’un accident fortuït en un teatre romà en reformes. L’home, en atur i desesperat per la seva situació econòmica, intenta a la desesperada fer uns diners fàcils exposant la seva pròpia tragèdia als objectius de les càmeres de televisió, mentre els responsables de les cadenes especulen amb el preu a pagar en funció de la gravetat i impacte de les imatges que es mostrin. Però no només això. ‘La chispa de la vida’ també mostra les corrupteles polítiques que pretenen tapar un accident que pot posar de manifest operacions urbanístiques fraudulentes i, també, la hipocresia general de la nostra societat. No resulta massa subtil en el seu missatge Àlex de la Iglesia i el film, muntat a corre-cuita, presenta incongruències i molts alts i baixos en el ritme i el muntatge, però tot i això s’agraeix el compromís polític i social que expressa el cineasta així com també l’atrevit canvi de registre en la trajectòria de l’humorista José Mota, enfrontat amb èxit al seu primer paper protagonista en un film.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada