L’excel·lència passa pel camí de la millora i la superació i avança cap al perfeccionament. Coincidint amb l’exposició antològica del pintor Antonio López que s’ha pogut veure al Museu Thyssen de Madrid, sembla una bona ocasió per recuperar ‘El sol del membrillo’, una obra personalíssima de l’inclassificable Víctor Erice, un cineasta que amb només tres pel·lícules ha tocat el cel. ‘El sur’, ‘El espíritu de la colmena’ i ‘El sol del membrillo’ són tres obres cabdals indiscutibles del cinema espanyol, però al mateix temps són el mur que ha frenat la trajectòria –breu en producció però molt llarga en el temps- de Víctor Erice, que no ha volgut o no ha pogut filmar nous llargmetratges que millorin encara més una filmografia que per a molts ja és perfecta. Antonio López, a ‘El sol del membrillo’, s’enfronta als seus propis dubtes per aconseguir una fita que s’acaba donant per impossible: captar la realitat canviant de la llum que il·lumina el codonyer que el pintor s’ha proposat retratar. El pintor realista s’esforça encara més en captar una realitat que se li escapa de les mans, però la perfecció absoluta resulta impossible i per això, l’aventura és dóna per fracassada. En el documental, veiem l’artista en aquest camí constant de superació, viu i canviant. Potser Erice intenta projectar en López alguna cosa de la seva pròpia circumstància, a través d’una pel·lícula que on també hi podríem interpretar un cert revers de l’excel·lència: la decadència, la caducitat, la mort. Hi ha vida i moviment en el camí cap a l’excel·lència, hi ha una recerca i el coneixement, sobretot, d’un mateix. És el procés que segueix la protagonista de ‘Cisne Negro’, la premiada pel·lícula de Darrer Aronofsky que, amb una sofisticada combinació de drama, dansa i terror, relata la història d’una ballarina obsessionada per oferir la seva millor actuació. I en aquesta recerca es trobarà enfrontada també a sí mateixa, a les seves pors i a la seva part més fosca, estadis inevitables que travessa en aquest camí cap a la perfecció, contradictori i dual, on no hi ha èxit sense fracassos previs, ni llum sense ombres, com no hi pot haver vida sense la mort.
Article publicat a Valors
1 comentari :
Tinc entès que Erice va treballar força temps (uns quants anys) en la preparació d'un quart curtmetratge, en un projecte que, per causes que li foren alienes, se'n va anar a norris. I sent com és Erice lent en la gestació, va venir a dir que ja se li havia passat l'arròs, per engegar un nou projecte.
Però que jo hagi sentit a explicar aquesta història no vol dir, de cap de les maneres, que sigui certa.
Publica un comentari a l'entrada