A la cartellera coincideixen dues pel·lícules bèl·liques que tenen la guerra d’Iraq com a context. Però mentre que la flamant guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula, En tierra hostil, només fa servir Iraq com a rerefons d’una trama que podria tenir lloc en qualsevol batalla fictícia, el film de Paul Greengrass sí que es mira amb retrospectiva crítica els fets i les causes que van portar a la segona guerra del golf. En concret, Green Zone desvetlla la manipulació, per part de l’administració Bush, de les dades sobre els programes d’armes de destrucció massiva. Ho fa a partir d’un marine que intenta arribar a fons de la veritat amb la complicitat d’un agent de la CIA i d’una periodista que vol corregir el rumb després d’haver estat objecte i canal difusor de les mentides del govern.
En aquest film, Greengrass intenta compatibilitzar la seva faceta de pel·lícules d’acció de cert prestigi –vegis la saga Bourne- amb l’aureola de cineasta políticament conscienciat que l’acompanya després de films com Bloody Sunday o United 93. Però la suma de factors no dóna com a resultat aquest cop un producte millor. Com a pel·lícula d’acció, Green Zone resulta previsible en les situacions i convencional en la forma de rodar, amb un suposat ritme frenètic i el moviment nerviós càmera en ma que pretén transmetre un nervi que no aconsegueix el propi relat fílmic. Com a film de denúncia política també es queda bastant curt, ja que tret de la crítica, força òbvia, a la manipulació de la informació, poca cosa més arriba a dir sobre la autèntiques causes i conseqüències de la invasió d’Iraq.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada