La nova pel·lícula de Clint Eastwood, El intercambio, narra la dolorosa lluita d’una dona a la recerca del seu fill perdut. Partint d’una estructura molt bàsica de melodrama, opció que ratifica al seu director com l’últim gran clàssic de Hollywood, Eastwood construeix un complex i lúcid relat sobre la ineficàcia i la corrupció del sistema polític, policial, mèdic i judicial. Tot i que la pel·lícula està ambientada a la dècada dels anys vint, no dissimula la seva lectura actual sobre una societat en decadència on els ciutadans –representats metafòricament pels nens desapareguts o morts- es converteixen en les principals víctimes de la impunitat, la manipulació i la manca d’escrúpols dels poders fàctics.
La crítica d’Eastwood és tan lúcida i serena com la seva manera de dirigir. La pel·lícula, malgrat alguns alts-i-baixos per excés de metratge, avança còmodament des del melodrama més estereotipat –la dona que pateix perquè ha perdut el seu fill- cap a un cert realisme social, per acabar en el drama judicial. Aquests petits girs de guió, gens forçats, van posant sobre la taula diverses qüestions que doten el film de la seva complexitat: des dels drets de la dona fins a la pena de mort, passant per la corrupció política i policial o la manipulació de la premsa, El intercambio convida a qüestionar també els límits de la justícia i de la legitimitat del poder.
Com a aspectes negatius, el guió recorre a certes llicències que no li fan cap bé a la versemblança del relat. Angelina Jolie tampoc sap estar en tot moment a l’alçada de la intensitat dramàtica que demana el seu paper. Però en qualsevol cas, porta amb certa dignitat un personatge la significació del qual va més enllà de la mare patidora que busca el seu fill, per convertir-se en metàfora d’un país que reclama justícia i que necessita, més que mai, esperança.
Crítica publicada a Capgròs
6 comentaris :
A mi m'ha semblat una de les millors pelis de la cartellera actual.
Hola Judith,
a què et refereixes que el guió no li fa cap bé a la versemblança al relat? Han caviat moltes coses de l' història real que van viure aquesta gent?
De seguida que he arribat a casa, he buscat la història real, mes informació sobre el cas, i tot i que és una peli, pel que he llegit, reflecteix molt bé el que va pasar, oi? Tret que el complice del psicopata era la seva mare, i no un nen.
Ja m' explicaras que mes has vist que no sigui fidel.
Gràcies!
Hola Pere, quan parlo de guió no parlo de l'argument, sinó de la seva estructuració. Seqüències com els dos judicis paral·lels o l'entrada dels periodistes amb l'adovocat i el capellà al psiquiàtric per alliberar les dones no em semblen versemblants, les trobo massa pel·liculeres. Suposo que és la necessitat de resumir la història, però per mi, aquests cops d'efecte van a la contra de la versemblança. Espero haver-me sabut explicar. Fins aviat!
ok Judith, gràcies! Sóc un aficionat al cinema, i vaig llegint les teves critiques. Sovint coincidim!
Vagi bé!
Jo trobo que aquest cop, Eastwood, ha intentat encabir massa temes dins una mateixa pel·lícula, i aquesta perd, a estones, el pols narratiu. També sembla que "no trobi la porta" –com diem a casa meva quan no sap com acabar una pel·lícula i apareix més d'un posible final–.
Això no obstant, és un dels millors films que tenim en cartellera.
per una humil espectadora que no entén de cineva mirant la cartellera aquests dies de Nadal vaig trobar que era l'única pel·lícula que valia la pena de veure.
Publica un comentari a l'entrada