Existeix tot un subgènere de cinema gastronòmic que ha estat capaç de traslladar la sensualitat de la cuina a la gran pantalla. Estómago, flamant guanyadora de la Seminci de Valladolid, segueix aquesta tradició amb una pel·lícula que combina dues tendències molt vinculades a la gastronomia: una d’elles, la que intenta captar la sensualitat vinculada als plaers del paladar, en la línia per exemple de Chocolat o Como agua para chocolate, i que en aquest cas concret també té una forta influència felliniana. L’altra, la cosa negra, que permet emparentar aquest film amb històries com El perfum, Delicatessen o El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante.
La pel·lícula, projectada a la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró, relata la història d’un aprenent de cuiner que converteix el seu art als fogons en un camí per prosperar, però sobretot, en una poderosa forma de domini sobre els demés. Tot i que no ofereix res de nou, el director Marcos Jorge sap treure partit dels tòpics d’aquest subgènere i supleix mancances de l’argument amb un muntatge basat en dues accions paral·leles, la del procés d’aprenentatge dels secrets de la cuina i la de la vida del cuiner a la presó. D’aquesta manera es crea un suspens que es manté fins a un final força impactant. No tot el metratge, que resulta excessiu, manté el mateix ritme ni el mateix to, i la pel·lícula vacil·la excessivament entre l’amabilitat, la sensualitat, l’humor i la seva vessant macabre.
A la Mostra de Cinema de Nous Realitzadors de Mataró, a més, vam tenir l’oportunitat de veure la pel·lícula amb el gust de la gastronomia del Brasil al paladar, ja que abans de la projecció, l’Associació Gastronòmica de Mataró Amics de la Teca va oferir un tastet de feijoada i caipirinhes per a tots els assistents, una altra manera de constatar la bona entesa entre el cinema i la gastronomia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada