Els germans Coen fugen de la fosca gravetat de la seva exitosa No es país para viejos amb un divertiment fresc i lleuger. Quemar después de leer és una divertida comèdia negra de mals entesos que els Coen han volgut vincular en una mena d’improvisada trilogia "de la tonteria", que inclou també les fluixetes O Brother i Crueldad intolerable. L’argument, un autèntic mcguffin al voltant dels presumptes documents secrets d’un espia, dóna peu a un seguit de situacions absurdes que només fan que retratar la tonteria humana amb aquell sentit de l’humor de cartoon tan propi dels Coen.
Els autors han explicat que van demanar a les estrelles de l’elenc que fessin sortir el tonto que porten dins. Els resultats són francament divertits i fins i tot inesperats, sobretot en el cas de Brad Pitt, que desvetlla una inesperada faceta còmica i una capacitat d’autoironia molt saludable. De Quemar después de leer només es pot lamentar l’excessiva lleugera d’un argument que s’oblida tan bon punt apareixen els crèdits finals. Però es disculpa perquè el film és també una bona confirmació del gran talent com a guionistes de Joel i Ethan Coen.
En aquest sentit, Quemar después de leer seria un exemple de com s’haurien d’escriure els guions, especialment els de la comèdia, un gènere que ha derivat, massa sovint, en una simple successió de gags. Els Coen, per la contra, hereten la tradició de la comèdia clàssica, des de la seva estructura narrativa fins el sentit del ritme i la capacitat de sorpresa. Perquè per molt lleugera que sigui la història que s’explica, escriure una bona comèdia no és cap tonteria.
A la foto, John Malkovich durant la presentació de la pel·lícula al Festival de San Sebastián
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada