Remake i paradigma

Retratos del más allá és un rutinari remake de Shutter, un notable film de terror i, sobretot, una de les poques mostres del cinema tailandès que han aconseguit projectar-se amb certa normalitat més enllà de les seves fronteres. Però més que el relatiu interès que pugui tenir aquesta reversió, el cas de Retratos del más allà funciona com a paradigma d’un cert nou ordre cinematogràfic mundial. Hollywood ha entès la certa demanda existent d’un tipus de cinema de terror que prové d’Orient, però enlloc d’invertir en la distribució dels films originals, prefereix comprar els drets del guió i dur a terme maniobres tan extravagants com aquesta: L’original tailandès es converteix en una pel·lícula de producció americana, protagonitzada per una parella d’actors de rostres occidentals però dirigida per un realitzador japonès i rodada a Tokyo, de manera que es garanteix que tant els escenaris com els esperits i fantasmes tinguin un genuí aspecte oriental comme-il-faut.

En aquest procés, es perd la relativa essència de l’original tailandès, que recorria a tradicions i llegendes autòctones, i es converteix la història de l’esperit que es mostra a través de les fotografies en un pretext qualsevol per treure a passejar aquests trucs i efectes visuals que tan bon resultat donen des de l’èxit de Ringu i derivats. Només aquests cops d’efecte, previsibles però sempre "resultons", acaben per justificar el visionat d’aquest remake absolutament funcional, rutinari i impersonal, que no arriba a convèncer als aficionats més exigents al gènere.

Crítica publicada a Capgròs