El director Álex de la Iglesia ha aprofitat l’adaptació de l’exitosa novel·la de l’argentí Guillermo Martínez Los crímenes de Oxford per retre un entranyable homenatge al cinema d’intriga d’Alfred Hitchcock. És gràcies a aquest honest exercici de cinefília, sustentat també en un notable treball actoral, que se li poden perdonar a la pel·lícula els seus defectes de forma.
Los crímenes de Oxford és una pel·lícula massa llarga, massa impersonal i sobretot, massa dependent del text literari. La pel·lícula entreté i sorprèn gràcies a diàlegs enginyosos i un argument que sap dissimula les seves trampes, però molt probablement no suporti bé un segon visionat. Però en canvi, Álex de la Iglésia sap aprofitar l’ocasió -i també els escenaris reals de la ciutat d’Oxford- per emular el mag del suspens amb interessants malabarismes de la càmera i altres jocs cinematogràfics que desperten més d’un somriure en l’espectador més cinèfil.
La contundent presència de John Hurt en el paper del geni matemàtic suma punts en aquest film que li ha suposat al director d’El dia de la Bestia el repte de rodar íntegrament en anglès. Álex de la Iglesia sap treure-li també partit a Elijah Wood, un actor al que li costa deslligar-se tant de la seva condició d’actor adolescent com del paper de Frodo a la trilogia del Senyor dels Anells. A Los crímenes de Oxford aguanta el tipus davant una bèstia de la interpretació com és John Hurt.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada