dissabte, de desembre 15
La mort de George Bush
El realitzador i documentalista britànic Gabriel Range proposa a Muerte de un presidente l’hipotètic magnicidi de George Bush. Aquest exercici de política ficció en format fake és el pretext del realitzador per d’alguna manera denunciar l’augment de la paranoia col·lectiva, l’abús del control i les continues agressions a les llibertats civils que es pateix als Estats Units de l’era post 11-S. El film parteix d’un fet tant sorprenent i cridaner com és l’assassinat de Bush a Chicago, que és tractat amb el rigor i la seriositat digne d’un documental de la BBC i fugint de tot sensacionalisme o crítica gratuïta.
Durant bona part del metratge el film ressegueix la figura del president Bush amb cert respecte i amb molt poca voluntat de personalitzar les crítiques en una sola persona, molt allunyat de l'estil d'un Michael Moore. Tot i això, el film desprèn una certa ironia sobretot en la cega devoció de l'assessora de Bush, que explicant com li redacta els discursos retrata, de forma involuntària però molt eloqüent, l'ineficàcia del president.
La segona part del documental mostra les investigacions policials i la manipulació política que porta finalment a la detenció d’un siri com a presumpte autor del magnicidi. El documental també mostra el judici, ple d’irregularitats, pel qual és jutjat i condemnat, i com tota la situació acaba derivant també en l’enduriment de la Patriot Act. Range reparteix llenya a tort i a dret i tampoc els moviments antiglobalització queden massa més ben parats que els mandataris republicans i els cossos de seguretat.
Formalment, l’exercici de futurisme polític se sustenta en l’ús combinat d’imatges reals d’arxiu amb l’aplicació d’efectes digitals que permeten mostrar escenes tant sorprenents com el discurs que Dick Cheney, proclamat nou president dels Estats Units, pronuncia en el funeral de Bush. Aquests cops d’efecte, però, no resten protagonisme a l’autèntica intenció del film, que paradoxalment és la de mirar cap el futur per explicar el passat i comprendre, al capdavall, el nostre present.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada