Diario de una niñera adapta una novel·la d’èxit escrita per Emma McLaughlin i Nicola Kraus, dues mainaderes que van recollir les seves experiències personals i la de les seves companyes fent-se càrrec dels fills de les famílies benestants de l’Upper East Side de Manhattan. El tàndem format per Shari Springer Berman i Robert Pulcini dirigeix aquest film que, tot i emmarcar-se en un cine més comercial, entronca directament amb el seu film anterior, la independent American Splendor. El film els va donar un cert reconeixement de la crítica pel retrat de l’estil de vida de la classe obrera americana, vista a partir de la mirada de dos dibuixants de còmics.
Ara és una estudiant d’antropologia i ocasionalment en mainadera -Scarlett Johansson- la que es mira amb ulls "científics" les excentricitats de les adinerades i histèriques mares de Manhattan. D'aquesta manera, Diario de una niñera completa aquest gran fresc en format díptic que han plantejat els directors en els seus dos primers films. La pel·lícula regala algunes situacions còmiques francament divertides, sobretot pel que fa als retrats de personatges. Però la cinta decau per moments per culpa, principalment, del poc talent de la Johannson per la comèdia. Tampoc Paul Giamatti, excel·lent a American Splendor, està a l’alçada del seu paper de marit despreocupat i, al final, la pel·lícula només guanya pes quan apareix Laura Linney, que fent ara de superpija, es ratifica com una de les grans actrius de la seva generació.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada