La proximitat de les eleccions presidencials als Estats Units ha mobilitzat, a Hollywood, un sector de l’esquerra que s’ha posat darrera les càmeres amb una activa voluntat crítica. Leones por corderos és una de les primeres mostres d’aquesta fornada de cinema que carrega contra l’administració Bush. El seu director, Robert Redford, fixa la seva pròpia tesis en una pel·lícula valenta –també formalment-, que denuncia amb contundència la hipocresia dels polítics, la manipulació dels mitjans i la indiferència dels ciutadans, especialment dels més joves, acomodats en la societat del consum desfermat. És a aquests joves a qui es dirigeix en última instància la crida a la mobilització que expressa el mateix Redford, que a més de dirigir, també interpreta un professor de ciències polítiques preocupat pel cinisme i l’apatia del seu alumne més brillant.
La pel·lícula s’articula al voltant de dues grans seqüències dialectals, la del professor i el seu alumne, i la de la veterana periodista d’esquerres amb un ambiciós senador conservador (sensacionals Meryl Streep i Tom Cruise) que intenta manipular els mitjans sense cap escrúpol i en benefici electoral propi. Els dilemes morals de la periodista de vella escola contrasten amb la irresponsable actitud del seu editor, que acaba supeditant el rigor informatiu als interessos econòmics del mitjà. És, per moments, el trist revers del gran triomf del periodisme reflectit a Todos los hombres del presidente, que va protagonitzar un jove Robert Redford. Les escenes de la llunyana guerra a l’Afganistan i el ressò de la mort de dos joves soldats d’origen immigrant i classe baixa puntegen un film tan auster com incòmode i desencantat, però que tampoc es resigna a perdre l'última espurna d’esperança.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada