No comparteixo l’entusiasme generalitzat de la crítica per la comèdia Supersalidos, entusiasme que m'ha fet anar encuriosida a veure una pel·lícula que en una altra circumstància no sé si hauria vist. Feta la confessió, s'ha de reconèixer l’intent dels seus responsables –el director Greg Mottola i els productors Judd Apatow i Shauna Robertson- d’anar una mica més enllà sense sortir dels tòpics dels High School films que ells mateixos han contribuït a recuperar en els darrers anys. Dit d’una altra manera, Supersalidos no s’amaga de ser un nou Porky’s o American Pie, però no massa secretament anhela també tocar la sensibilitat d’obres sobre inquietuds adolescents més "serioses", com ara American Graffiti, El club de los cinco o fins i tot Y tu mamá también.
La pel·lícula parteix del típic pretext dels "nerds" de l’institut lluitant per ser admesos socialment a base de "sobornar" a canvi d’aconseguir alcohol per una festa i poder així tocar pit i cul. Tot això en el transcurs d’una nit infernal en la qual passa de tot i a pocs dies d’encetar una nova etapa en la universitat, un canvi essencial d’aquells que trunca la vida de qualsevol adolescent per sempre més. Potser és l’expressió d’aquesta angoixa tan comú –tots l’hem patit i, gràcies a deu, l’hem superat- el que millor queda reflectit en una pel·lícula que tampoc no renuncia a la vulgaritat i l’escatologia pròpia de les pel·lícules d’adolescents calents.
2 comentaris :
Imagino que, al igual que jo, tota la gent que llegim les seves crítiques li agrairiem que, quan es tracti de una pelicula com aquesta, no es talli ni un pel i digui directament que es un bodri inaguantable i que el millor que podem fer es fugir-ne com de la pesta.No recordo quants anys feia que veia un insult al espectador com aquest.
Hola, acostumo a no taller-me i a dir el que penso, el que passa és que sempre es corre el risc de discrepar ;) Ja et dic que no comparteixo l'estusiasme generalitzat per aquesta peli però reconec que algunes coses em van fer gràcia... De tota manera si et serveix de consol jo crec que sortir del cine de tant en tant una mica enfadat també és bo, que el cinema provoqui reaccions, encara que siguin adverses, també ajuda a pensar i a disfrutar del cine. Vaja, jo ho veig així, sinó faria anys que hauria deixat d'anar al cinema per sistema cada setmana...
Publica un comentari a l'entrada