Resulta preocupant que un director respectable com Neil Jordan s’hagi implicat en una pel·lícula tan qüestionable com La extraña que hay en ti. Jodie Foster interpreta un personatge que, en determinats moments pot arribar a fer pensar en el taxista Travis Bickle de Taxi Driver. Aquí, l’actriu també es converteix en justiciera urbana decidida a resoldre a la seva manera els problemes als quals, aparentment, no pot fer front ni la policia ni la justícia. Fins i tot salva a una prostituta, en una mena de clicada d’ullet al film d’Scorsese en el qual ella feia aquest paper.
Però al final, La extraña que hay en ti acaba parlant de la manca de justícia i de seguretat en termes absolutament demagògics. La protagonista, víctima d’una agressió al carrer, no prova de denunciar a la policia els responsables de la mort de la seva parella. Prefereix, directament, resoldre el tema amb una pistola.
Són de lamentar les trampes d’un guió manipulador que busca que l’espectador s’identifiqui sentimentalment amb la protagonista per tal de disculpar la seva venjança. Més preocupant resulta encara que el personatge del policia renunciï també als mitjans legals i es converteixi en còmplice d’una venjança més pròpia del salvatge oest que d’un estat de dret. Es podria pensar que la intenció de Neil Jordan era la de mostrar la paranoia i la sensació d’inseguretat que es viu després dels atemptats de l’11-S, amb un cert esperit de crítica. Però el missatge no arriba de forma gens clara, si tenim en compte que una part del públic de la sala va acabar aplaudint en el moment de l'execució final.
Crítica publicada a Capgròs
2 comentaris :
Tothom és respectable, certament. Fins i tot el senyor Jordan, que ja ha fet més d'una pel·lícula molt poc respectable, com ara We're no angels, o Interview with the Vampire. Clar, que qui estigui net de culpa que llenci la primera pedra, doncs no fou John Huston qui va fer "Evasión o victoria"?
Si, està clar que no per culpa d'això perden mèrit altres pelis seves. M'agrada especialment Juego de làgrimas. Havia obligat la de Nuncia fuimos ángeles, segurament un dels moments més vergonyosos no només de la filmografia de Neil Jordan, sinó també de Robert de Niro i Sean Penn.
Publica un comentari a l'entrada