La presència de l'especialista de cinema Zoe Bell en el jurat és un dels factors que explica la victòria de la pel·lícula The Fall en la quarantena edició del festival de Sitges. Aquesta coproducció nord-americana, anglesa i índia és la segona pel·lícula de Tarsem Singh, responsable de la fallida La celda i d’una llarga llista d’anuncis i videoclips entre els quals destaca el de la cançó Loosing my religion, de REM. Tarsem ha trigat sis anys a finalitzar aquest segon llargmetratge que s'ambienta als anys vint i que ha estat rodat a 23 localitzacions diferents d'arreu del món, entre les quals la Índia, la Xina, Nova York, Roma o Perú.
El film està basat en una pel·lícula búlgara del 1981, Yo ho ho, de Valeri Petrov. Una de les grans troballes del film és el de la nena protagonista, Catinca Untaru, que Tarsem va trobar a Romania i que captiva per la seva innocència i la seva naturalitat, i que aconsegueix una gran química amb el seu partenair, l’atractiu Lee Pace. Un altre punt d’interès és l’espectacular desplegament visual d’un film que es presenta com un regal als sentits, tot i que és tan desmesuradament autocomplaent i amb unes tendències estètiques filogais tan remarcades que pot arribar a enfarfegar.
The Fall comença amb l'ingrés a l'hospital de Roy, un especialista de seqüències d'acció que acaba de patir un accident que l'ha deixat sense mobilitat de cintura cap avall. Al centre, l'home fa amistat amb una nena que té un braç trencat a qui li promet explicar la història més meravellosa del món, a canvi que ella li aconsegueixi morfina. Barrejant dos plans, el real i l'imaginari, Roy li explica a la menuda la historia de cinc herois procedents de diferents indrets (entre els quals hi ha Charles Darwin) que han estat reclosos en una illa perduda per obra del malvat governador espanyol Odio. La historia va adoptant un caire dramàtic motivat per la depressió en la que cau l´especialista pels seus problemes sentimentals. Però la nena no està disposada a tolerar aquest gir i mica en mica la seva pròpia imaginació comença a interferir en l´evolució del relat. La nena identificarà els personatges de l'hospital amb els del conte –una mica en l’estil del Mag d’Oz- mostrant com les dues històries estan més lligades del que sembla.
No s’ha de caure en l’error de pensar que The fall és una pel·lícula infantil: encara que la història es basi en el conte que el noi li explica a la nena, el film parla als adults sobre els mecanismes del relat i sobre la imaginació com a fugida de realitats incòmodes. I al mateix temps, en un fascinant i màgic epíleg a base d’imatges de cine mut, The fall constitueix un sentit homenatge a la feina dels especialistes i un cant a la capacitat del cinema de convertir en realitat les històries més increïbles.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada