Wolf Creek, la pel·lícula australiana de terror que ha revolucionat els ambients independents de Sundance i ha entusiasmat a Quentin Tarantino, s’emmarca en la tradició del cinema slasher i és fidel als seus llocs comuns: els excursionistes perduts als quals se’ls apareix el psicòpata de torn sota l’aspecte de simpàtic excèntric són alguns dels tòpics del gènere presents en aquest film. Però al mateix temps, Wolf Creek és capaç de regenerar-se fins a presentar-se amb un aire nou gràcies a l’opció hiperrealista del director Greg McLean. La pel·lícula està rodada amb càmera digital, escenaris reals i il·luminació natural, i aposta per un terror més suggerit que no pas mostrat amb el qual aconsegueix despertar la imaginació de l’espectador i crear considerables dosis d’angoixa.
Previ a l’esclat de la violència, el director es recrea en els espectaculars paisatges dels parc natural de Wolf Creek pel qual passegen els protagonistes. McLean busca convertir aquests escenaris en un referent geogràfic del terror, com també ho eren els camps de blat de La matanza de Texas o l’oceà d’Open Water, notables mostres de terror-verité que venen al cap tot veient Wolf Creek. El vast desert australià, bellament retratat en la primera part del film, es torna en claustrofòbica presó en el clímax. El director no es recrea tant en les tortures com es podria esperar d’un film d’aquestes característiques, però en les poques escenes de sang aposta per una sequedat i contundència suficient com per deixar l’espectador sense alè.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Mmm M'encanta el cinema però les de terror... I ja em diran que és bona però malgrat tot no aniré a veure-la jeje. Encara que el cinema sigui ficció, hi ha coses que sóc incapaç de veure a la gran pantalla. Veure pel·lis com "Los Otros" o "El sexto sentido" si que m'agraden. Són films genials! Però tot això de crims, terror en el que els protagonistes són adolescents, alguna escena una mica gore... El meu cos no ho soporta :S
Publica un comentari a l'entrada