Michael Winterbottom torna a parlar en el seu nou film, Un corazón invencible, sobre les relacions entre Orient i Occident en el món globalitzat i post 11-S, com ja va fer a Camino a Guantanamo i In this world. Aquest cop, però, resulta significativa la presència de Brad Pitt com a productor d’un film clarament plantejat com a vehicle de lluïment per a la seva companya, l’actriu Angelina Jolie.
Un corazón invencible reconstrueix el segrest i l’assassinat a Pakistan del periodista del Wall Street Journal, Daniel Pearl. El film assoleix els seus millors moments quan Winterbottom fa gala del seu nervi i domini de la docuficció, reconstruint les reunions diplomàtiques i la investigació policial amb tensió i realisme. Però les exigències de la producció l’obliguen a dotar d’un excessiu i sovint innecessari protagonisme de la dona de Pearl, Marianne.
Jolie intenta desplegar tota mena de recursos dramàtics, que van des de la contenció a l’esclat d’ira, que molt bé li podrien suposar una nominació a l’Oscar. Però per a la pel·lícula de Winterbottom, la seva presència es torna en handicap ja que l’arrossega cap el terreny del melodrama. Acaben pesant tant els flashbacks que mostren la boda i la vida en parella de Marianne i Daniel Pearl que poc importen els motius del periodista que es juga la vida en pro de la veritat. Winterbottom perd, entre tanta sensibleria, l’oportunitat de ser crític, de fer denúncia i, sobretot, de fer pensar, i acaba deixant la seva pel·lícula buida d’ideologia i contingut.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada