dimarts, de juliol 3

Do not fade, Orlando, do not grow old



En l'actuació que va fer divendres passat a Mataró, la companyia de dansa Trànsit de Maria Rovira va fer servir un tema fantàstic, la Pavana de la banda sonora d'Orlando. I immediatament vaig tenir la necessitat de recuperar aquesta pel·lícula de Sally Potter, una de les perles menys reivindicades i més indiscutibles dels anys noranta. El film, à la Greenaway, es basa en una novel·la complexa i gairebé cubista de Virginia Woolf, que clama amb tota la seva desesperació a la llibertat, a la poesia, a la igualtat, a la vida... Ens vam enamorar per sempre més d'aquest Orlando immortal ("do not fade, Orlando, do not grow old", que li diu la reina d'Inglaterra) que recorre els segles de la història d'Europa i, encara més, del rostre androgin de Tilda Swinton.

1 comentari :

Un que passava ha dit...

És una gran pel·lícula, aquesta. L'he vista tres o quatre vegades i ja va sent hora de tornar-la a veure (visca del DVD!). Jo sempre en recordo l'aparició del cantant Jimmy Sommerville, cantant sobre una barca al Tàmesi.