Un dels grans temes del cinema iranià que des de mitjans dels anys noranta ens arriba amb certa regularitat és el de la complicada situació de la dona i la seva manca de llibertats. Jafa Panahi, que l'any 2002 ja va abordar el tema des d'una vessant dramàtica en la multipremiada El círculo, hi torna amb un to més irònic i desenfadat a la molt recomanable Offside. Les seves protagonistes són un grup de noies aficionades al futbol que intenten, disfressades d'homes i sota els risc de ser detingudes i denunciades, colar-se dins un estadi.
Fidel al característic estil neorrialista del cinema iranià, el director segueix la peripècia d'aquestes dones càmara en mà i pràcticament en temps real. En la primera part de la pel·lícula, la que potser és més angoixant, la càmara segueix una de les noies vestida de noi des del trajecte en un autobús ple d'aficionats al futbol fins a les portes de l'estadi, on és finalment enxampada per l'exèrcit. A partir d'aquí comença una llarga segona part, més amena i amb alguns moments còmics, que té lloc en el punt policial on els militars retenen les dones que han estat enxampades: prou a la vora de l'estadi com per sentir el xivarri i la cridòria del partit, però condemnades a no poder-lo gaudir per l'únic fet de ser dones, sota arguments tan ridículs com ara que "dins de l'estadi hi ha molts homes i diuen paraulotes".
El problema, segons sembla voler Panahi, no és tant de la societat, que s'obre lentament, com les normes que els estaments oficials, que s'encarreguen de perpetuar idees caducades. En diverses ocasions es mostren nois joves que, davant aquestes noies, no s'extranyen i fins i tot les intenten ajudar. En canvi l'exèrcit, amb uns soldats temerosos de les represàlies, que s'entesta en sotmetre les noies a una norma manifestament inútil i absurda. Així queda demostrat en la darrera part de la pel·lícula, quan la notícia de la victòria de l'equip iranià en el partit que els classificava pel mundial d'Alemània enxampa les noies dins la furgoneta policial que les ha de portar fins la "brigada antivici", l'organisme que ha de jutjar el seu delicte. L'esclat d'alegria d'aquestes dones es fon amb el clamor popular, una optimista i molt eloquent imatge que clama per la llibertat.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada