divendres, de desembre 15

Incorrecte i divertit revulsiu



Sacha Baron Cohen era un personatge força conegut al Regne Unit i al Nord d’Europa on s’havia projectat el seu programa televisiu El Show d’Ali G. Però encara no s’havia donat a conèixer als Estats Units i gràcies a això ha pogut fer passar per autèntic el personatge Borat, un suposat periodista del Kazakhstan a la recerca de les grandeses culturals nord-americanes. Les protestes que ha generat la seva pel·lícula, titulada també Borat, al Kazakhstan resulten realment exagerades tenint en compte, en primer lloc, l’evident caràcter paròdic del personatge, i en segon lloc, perquè els nord-americans surten moltíssim més mal parats i, en aquest cas, sense paròdia, sinó amb imatges reals de situacions verídiques filmades –i això sí que té gràcia– amb el permís dels mateixos implicats.

De les incursions de Borat en rodeos, misses, reunions socials, grups de joves i fins i tot al Senat se n’extreu un retrat tan incorrecte com divertit del vessant més hipòcrita, conservador, fanàtic i homofòbic de la societat americana. No cal oblidar, però, el caràcter de pseudocumental de la pel·lícula i per això, potser cal posar en quarantena la total veracitat d’algunes seqüències, provocades o forçades per a més lluïment del protagonista. En aquest sentit, Borat es podria emmarcar tangencialment en aquest nou format documental liderat per Michael Moore en què l’autor no és només un observador objectiu sinó partícip actiu i molt interessat. Tot i això, s’agraeix que de tant en tant aparegui un Borat que serveixi de revulsiu i sigui capaç, tot i les trampes, de convulsionar una societat sencera.

Technorati Tags:

3 comentaris :

dErsu_ ha dit...

Però, és possible, és desitjable, un documental objectiu?

Judith ha dit...

No, ni tan sols crec que n'hi hagi cap... En tot cas el que jo volia dir és que Borat no és del tot documental, té una part de ficció declarada -el personatge mateix-, i per això algunes coses poden semblar reals i potser no ser-ho.

dErsu_ ha dit...

Com els curiosos documentals del senyor Herzog, doncs.