En una de les millors escenes de la divertida El diablo viste de Prada, l’actriu Meryl Streep (que interpreta l’editora d’una revista de moda inspirada en l’Anne Wintour de Vogue) rebat la idea segons la qual el món de la moda és un món exclusivista, superficial i reservat a l’elit. En el seu monòleg, acaba demostrant que les decisions aparentment intranscendents dels estilistes i dissenyadors de moda sobre el color d’una faldilla o l’amplada d’un cinturó acaben tenint la seva repercussió fins a l’últim model que es pot trobar a la més petita i senzilla de les botigues de roba. I així és com tothom acaba essent còmplice, fins i tot de forma involuntària, d’aquesta indústria que mou milions.
No resulta gratuït que aquesta reflexió provingui, precisament, d’una pellícula, encara que sigui d’una que també intenta mostrar —discretament, això sí— la fragilitat que envolta el món de la moda. Fràgil o no, el que no es pot negar és que moda i cinema han anat sempre de bracet. I és que Hollywood ha estat des de sempre un dels instruments més eficaços de transmissió de modes i noves tendències. La samarreta blanca de Marlon Brando a Salvaje; la jaqueta que es va batejar amb el nom de la pellícula on la lluïa Joan Fontaine, Rebeca; el pentinat Vidal Sassoon de Mia Farrow a La semilla del diablo; les samarretes Custo que es va posar Julia Roberts a Notting Hill i Novia a la Fuga; la roba de cuir negre de Matrix o les sabatilles d’Uma Thurman a Kill Bill, per posar alguns exemples, han inspirat l’estètica de milers d’espectadors arreu del món. I què dir del model d’elegància i estil que han representat, en diferents èpoques, actrius com la Garbo, la Diane Keaton dels films de Woody Allen o la venerada Audrey Hepburn? Potser per això s’entén també l’ambigua barreja de crítica, ironia i admiració que desprenen tots els films que retraten el món de la moda (com Pret a porter o Zoolander), i de la qual El diablo viste de Prada és l’últim i interessant exemple.
Article publicat al número de novembre de la revista Report Maresme.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada