Després d'alguns títols tan desafortunats com Seis Días y Siete Noches i Evolution i cinc anys de silenci, Ivan Reitman torna a l'actualitat cinematogràfica amb Mi súper ex-novia. El recordat director de Cazafantasmas retorna ara d'alguna manera a la còmedia fantàstica poca-solta per la que sembla tenir un do especial.
I és que només amb un do d'orígen inexplicable, però també -perquè no dir-ho- amb una actitut certament poc ambiciosa, es pot evitar caure en el més absolut dels ridículs amb una tonteria com Mi súper ex-nóvia. Com que Reitman deixa totes les pretensions de banda i se sap riure de si mateix aconsegueix, en canvi, despertar més d'un somriure en l'espectador, sobretot en els moments en què recicla els tòpics sobre els superherois i els integra en la comèdia romàntica.
Però tot i alguns gags divertits, la broma de Mi súper ex-novia -una superheroïna que "resol" amb els seus superpoders els seus problemes sentimentals- resulta massa absurda i superficial com per fer-la durar massa temps: malgrat no passar de la hora i mitja, la pel·lícula arriba a fer-se llarga i pesada.
El film està protagonitzat per una divertida Uma Thurman, que des de fa un temps sembla sentir-se més còmoda en comèdies lleugeres que en el cinema arriscat de Tarantino. Thurman comparteix repartiment amb Luke Wilson, força menys dotat de vis còmica que el seu germà Owen.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada