dimecres, de maig 3

Un atracament perfecte i multiracial



Spike Lee fa servir l’excusa argumental d’un atracament perfecte a un banc de Nova York per tractar una vegada més a Plan oculto els conflictes racials latents a la societat nordamericana, amplificats arran de l’11-S. Aquesta circumstància ha revifat la carrera de l’irat director d’Haz lo que debas, que el 2002 va signar la que probablement és la pel·lícula que millor reflecteix el sentiment dels americans després dels atemptats, La última noche.

Plan oculto és una pel·lícula força menys greu, i en mans d’un altre director podria haver quedat únicament com un enginyós exercici d’estil dins un subgènere que ha donat films notables com Atraco perfecto o més recentment, Ocean’s eleven. Però Lee ha posat un especial èmfasi a fer sortir tota mena de races, accents i nacions, de manera que els conflictes derivats de l’enfrontament entre policies i lladres i del tracte amb els ostatges, així com el motiu principal del robatori, conviden a fer una segona lectura on es percep el sentiment de racisme i xenofòbia que es viu als carrers de Nova York.

A més, Lee porta la història més enllà per insinuar –a través sobretot del misteriós personatge de Jodie Foster i del director del banc que interpreta Christopher Plummer– les estretes relacions i els interessos que els grups de poder mantenen amb aquells que públicament es consideren enemics del poble.

Lee torna a fer gala d’un pols ferm i enèrgic fruit d’una llarga experiència darrera les càmeres en aquesta pel·lícula que té un dels seus puntals en el guió del debutant Russel Gewirtz. El repartiment coral i multicultural, encapçalat pel notable Denzel Washington i pel carismàtic Clive Owen, representa un altre dels punts de major interès del film.

La meva crítica en castellà a

Technorati Tags:

3 comentaris :

Cesc Amat ha dit...

Ei Judit!
Avui justament l'he vista i m'ha agradat força. Bé, la veritat és que m'ho he passat estupendament veient-la. El final potser porta una mica massa enllà la història, o no sap massa com resoldre tot l'embolic, però té algunes coses divertides. A l'acabar tenia ganes d'anar a atracar un banc o fer alguna cosa, .... jeje!

Sr.Ruso ha dit...

Vaig recuperar la confiança amb Spike Lee després de veure “La última noche”, per a mi la seva millor obra sense cap dubte.

Encara no he vist “Plan oculto”, però estic convençut del que comentes, Spike Lee és un bon director i amb estil propi i aixó es nota al dirigir una pel·lícula encara que sigui originalment impersonal o d’encarrec.

Judith ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat Cesc! Sr Ruso, l'has de veure... jo tinc moltes esperances en l'Spike Lee, ja us dic que La última noche em sembla la peli de la dècada, de moment. A més, Plan Oculto m'ha reconciliat amb en Denzel Washington, de qui no veia res des dels temps d'A cor obert, com a mínim.