El tercer capítol cinematogràfic de la sèrie Mision Imposible perd la certa empremta d’autor dels capítols precedents, signats per Brian de Palma i John Woo. La pel·lícula guanya en canvi una nova concepció del ritme i l’enquadrament que es deriva directament de l’experiència televisiva del nou director, J. J. Abrams, responsable de sèries d’èxit com Alias o Felicity.
Les seqüències d’acció són de nou el gran al·licient d’aquesta seqüela protagonitzada per un Tom Cruise que apareix absolutament a tots els plans de la pel·lícula. És el preu que s’ha de pagar a canvi de magnífiques seqüències com la que té lloc als gratacels de Beijing, capaç de deixar clavat l’espectador a la butaca i que són, al capdavall, la única cosa que justifica el tercer episodi d’una sèrie que poca cosa nova pot oferir.
Més qüestionable, en canvi, resulta l’element sentimental en què el guió d’aquest M:I-3 posa un èmfasi especial. Podria ser que el factor Cruise –que també es productor del film– i la seva sonada relació amb Katie Holmes hagi influït en l’aportació dramàtica de l’enamorament d’Ethan Hunt i que alenteix la trama en moments puntuals. Curiosament, la noia-florero (Michelle Monaghan) té algunes semblances físiques amb la mare de la nova filla de Tom Cruise.
Especulacions a banda, cal destacar també el contrapunt que aporta l’oscaritzat Philip Seymour Hoffman, que en el seu paper d’antagonista es permet, en una breu però divertida seqüència, la irònica llicència de suplantar Tom Cruise.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada