Gravats japonesos, pintures barroques, parafernàlia catòlica, aparicions budistes, sentiment shintoista, escenografia (i música) de kabuki, ópera rock, il·lustració d'inspiració manga, fantasia kitsch, claqué, actriu xinesa, racords, salts de pla, discontinuitat narrativa... tot això i més a Operetta Tanuki Gotten, o la postmodernitat als vuitanta anys.
Technorati Tags: Baff, cinema
2 comentaris :
uyyyy! Que fort !!! Estavem escoltant Vidania al mateix moment, m'agrada ;-) mira, mira, ès estrany.
Juro que la intenté ver, lo intenté.... pero no pude, fue superior a mis fuerzas.
Será porque era una historia de tanukis??
jajajajajaja.
Publica un comentari a l'entrada