Consti que a l'Espai Isidor respectem molt Ken Loach, no ens perdem cap pel·lícula seva i a més li aplaudim totes, fins i tot quan ens fan arrufar una mica el nas com la tova i facileta A fond Kiss. Al director de Lloviendo piedras i Ladybird, ladybird li perdonem absolutament tot. I ja us avanço que correrem per veure The Wind That Shakes the Barley i molt probablement, per no dir segur, que també ens agradarà. Però permeteu que posi en dubte la idoneïtat d'aquesta Palma d'Or... realment a aquestes alçades era necessària? Que n'ha de fer Ken Loach de la Palma d'Or? No hauria sigut millor apostar per una nova manera de fer cinema? No hauria de ser aquesta la funció d'un festival internacional de tan de renom com aquest, la de copsar noves tendències més que reafirmar autors de solvència sobradament contrastada? Era molt esperar de Wong Kar Wai, que ve de Hong Kong i que encara és jove, una mica més de risc en la seva aposta? S'estarà convertint Cannes en un cementiri d'elefants?
1 comentari :
Totalment d'acord, no ho hagués pogut dir millor.
I els premis en grup als actors i actrius em sembla una decisió errònia, que es mulla poc i que senta un precedent incòmode, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada