Irònica i agredolça

A Mrs. Henderson presenta, el director Stephen Frears regala a Judi Dench un deliciós paper protagonista que ha suposat per a la veterana actriu britànica una nova nominació als Oscars. La seva presència és, sense cap mena de dubte, el gran valor d’aquesta comèdia agredolça ambientada en un teatre de varietats i els seus avatars al Londres dels anys trenta i quaranta, en plena Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula arrenca com una comèdia irònica –en la línia de Cafè irlandès o La camioneta– al voltant d’una dona que, en enviudar, decideix dedicar el seu temps, i amb l’ajut d’un productor (Bob Hoskins), a reconstruir un teatre de barri per convertir-lo en el Moulin Rouge londinenc. Bona part de la trama gira al voltant de les «trampes» que la companyia teatral porta a terme per burlar la censura britànica, que prohibia que les noies ballessin despullades a l’escenari. Tot i que aquest capítol planteja algunes situacions divertides, potser cal preguntar-se si aquest cas concret de les noies que posen nues per entretenir els soldats és el més encertat, en ple segle xxi, com a exemple de la lluita per la llibertat i de la resistència pacífica.

Malgrat tot, Frears sap treure partit a la relació d’amor-odi entre els dos personatges principals que tenen, a més, uns diàlegs molt divertits i punyents que perden força quan la pel·lícula passa de la comèdia al drama, amb el conflicte bèl·lic de rerefons.

Technorati Tags: cinema