dijous, de març 9

Irònica i agredolça



A Mrs. Henderson presenta, el director Stephen Frears regala a Judi Dench un deliciós paper protagonista que ha suposat per a la veterana actriu britànica una nova nominació als Oscars. La seva presència és, sense cap mena de dubte, el gran valor d’aquesta comèdia agredolça ambientada en un teatre de varietats i els seus avatars al Londres dels anys trenta i quaranta, en plena Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula arrenca com una comèdia irònica –en la línia de Cafè irlandès o La camioneta– al voltant d’una dona que, en enviudar, decideix dedicar el seu temps, i amb l’ajut d’un productor (Bob Hoskins), a reconstruir un teatre de barri per convertir-lo en el Moulin Rouge londinenc. Bona part de la trama gira al voltant de les «trampes» que la companyia teatral porta a terme per burlar la censura britànica, que prohibia que les noies ballessin despullades a l’escenari. Tot i que aquest capítol planteja algunes situacions divertides, potser cal preguntar-se si aquest cas concret de les noies que posen nues per entretenir els soldats és el més encertat, en ple segle xxi, com a exemple de la lluita per la llibertat i de la resistència pacífica.

Malgrat tot, Frears sap treure partit a la relació d’amor-odi entre els dos personatges principals que tenen, a més, uns diàlegs molt divertits i punyents que perden força quan la pel·lícula passa de la comèdia al drama, amb el conflicte bèl·lic de rerefons.

Technorati Tags:

3 comentaris :

Ferran Moreno ha dit...

Fa dies que em negava a llegir la teva ressenya, per evitar anar a veure la pel·lícula amb una opinió distorsionada. La veritat, veig que no ho hauria estat tant: la Dench es llueix en el seu paper i els contrastos entre el que ella és i el que pretén ser a còpia de malparlar, divertidíssims. Llàstima que el subtitulat no mantingui els jocs de registres lingüístics, perquè fa que els que no tenim un alt nivell d'anglès perdem alguns d'aquests contrastos.

Judith Vives ha dit...

La vaig veure en castellà i vaig lamentar no haver-la sentit en anglès. Que divertida, per cert, l'amiga vidua, oi?

Ferran Moreno ha dit...

L'amiga vídua és divertídissma, Judith.