En la seva segona pel·lícula com a director, Buenas noches, y buena suerte, l’actor George Clooney es fixa en l’enfrontament entre el cap d’informatius de la CBS Ed Murrow i el senador Joseph McCarthy i que va resultar clau per a la caiguda de l’impulsor de la caça de bruixes als Estats Units als anys quaranta i cinquanta. Clooney reconstrueix aquest episodi amb una inusual sobrietat i amb un blanc i negre molt funcional que té l’objectiu de mantenir la coherència visual amb els documents reals de l’època emprats al film.
L'actor-director es decanta per un petit paper i cedeix el gran rol protagonista a David Strathairn, actor que combina amb resultats esplèndids els contundents monòlegs periodístics amb mirades i silencis de gran eloqüència. Practicament tota l’acció té lloc als estudis televisius i es presenta en grans blocs separats per interludis musicals en els quals el jazz posa un irònic contrapunt a la trama.
La pel·lícula es refereix a la croada de McCarthy contra el comunisme, però se n’extreu un discurs plenament vigent sobre els mecanismes de creació del terror per part dels governs i sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació de desemmascarar-los.
Clooney, que signa el guió amb Grant Heslow, confia plenament en la força de les idees i les paraules i per això allibera el film d’artificis i detalls suplerflus i només es permet introduir trames secundàries (la parella casada en secret o el periodista acusat de comunista, per exemple) per advertir també de les víctimes que deixen enrere les grans maquinàries del poder.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada