De Brokeback Mountain cal desmentir alguns errors de forma: no és tracta d’un western sinó més aviat d’un melodrama ambientat a les terres de l’Oest nord-americà, i els seus protagonistes no són estrictament cowboys sinó pastors d’ovelles. L’error ve induït per la caracterització dels protagonistes amb la imatge del cowboy tipus Malboro, que iconogràficament situa el film en el gènere del western quan en realitat, la història d’amor impossible que explica Brokeback Mountain s’emmarca en els paràmetres més convencionals del melodrama clàssic. La decisió, però, està justificada. Ang Lee pren aquest estereotip de la masculinitat per excel·lència, com a punt de partida per a una pel·lícula que intenta desmitificar tòpics i trencar alguns tabús al voltant de l’homosexualitat, un tema que poques vegades s’ha mostrat de forma tan lliure i explícita en una gran producció de Hollywood.
En aquest sentit, s’ha de reconèixer el valor i la necessitat d’una pel·lícula com Brokeback Mountain, en mostrar la relació sentimental entre dos homes amb la mateixa naturalitat que els amors i desamors de les heroines dels melodrames de George Cukor, posem pel cas. Més enllà de les bones intencions, però, Brokeback Mountain no és una pel·lícula rodona. Arrenca amb força amb una primera part, ambientada a la muntanya que simbolitza la llibertat i el paradís perdut. La química entre Heath Ledger i Jake Gyllenhaal brilla amb força des del primer pla. L’evolució dels seus sentiments queda definida a través de petits gestos i detalls i culminar amb l’explícita seqüència de sexe -tot i que mostrada en una discreta penombra- a la tenda de campanya.
La separació dels dos homes marca un punt i a part en el film, que perd unitat a mesura que s’introdueixen subtrames i conflictes secundaris que intenten explicar, amb desiguals resultats, com influeix l’entorn social, conservador i homòfob, en la repressió del protagonista. Però els personatges secundaris resulten plans i les situacions, excessivament forçades, i aquestes trames li resten força a la notable interpretació de Heath Ledger, que es qui porta el gran pes del film. La mala caracterització dels personatges a mesura que es fan grans i avança el metratge tampoc ajuda a retornar la pel·lícula als seus excel·lents minuts inicials.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada