Jim Carrey ha sabut trobar un cert equilibri en la seva carrera, combinant projectes d’un cert prestigi i atreviment (El show de Truman, Man on the Moon) amb els productes d’humor gruixut i fàcil que l’han convertit en un actor amb tants admiradors com detractors. Fun with Dick and Jane, ladrones de risa s’emmarca en aquesta segona línia, en la que també s’hi inclouen films com Un loco a domicilio, Mentiroso compulsivo o Yo, yo mismo y Irene.
En aquestes pel·lícules, com en la nova comèdia que protagonitza al costat de Tea Leoni, Carrey desplega tot el seu arsenal de gestos i ganyotes, fent gala de la seva extraordinària elasticitat física i de la seva absoluta manca del sentit del ridicul. Els tics que fa servir com a principal motor d’impuls de Dick y Jane, ladrones de risa, poden arribar a exasperar si no s’entra a la sala de cinema amb ganes de disfrutar d’aquest espectacle. Els fans més convençuts de l’actor, però, tenen la diversió assegurada. I de passada poden descobrir la vessant més boja i còmica de Tea Leoni, excel·lent còmplice de les tonteries de Carrey.
Dick y Jane, ladrones de risa és un remake d’una pel·lícula dels anys setanta que van protagonitzar George Segal i Jane Fonda. El film mostra, entre el rídicul i l’absurd, les peripècies d’un home de negocis que, després de perdre la seva feina, es veu abocat a la delinquència per poder mantenir el seu nivell de vida. Tot i que el rerafons argumental no oculta una certa crítica a la societat del consum i també a la ferocitat del món laboral, la pel·lícula potencia principalment la seva vocació de divertimento fàcil i sense pretensions.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada