dilluns, de gener 2
Nens abandonats
El niño és una nova pinzellada en el gran fresc social que pinten els germans Jean Pierre i Luc Dardenne des de La promesa, film amb el que es van donar a conèixer. Aquesta és també la pel·lícula amb la que han guanyat la seva segona Palma d’Or al Festival de Cannes, després de Rosseta. Però de fet, aquest premi hauria pogut recaure en qualsevol de les pel·lícules que aquests dos realitzadors belgues han dirigit fins al moment, fent gala d’una total coherència temàtica i estètica.
Cámara en mà i enganxats al clatell dels seus protagonistes, els Dardenne ressegueixen al llarg de la seva filmografia una realitat silenciosa -i potser silenciada-, la dels adolescents i joves abandonats a la seva sort que malviuen en un món on els adults semblen girar-los la cara. Obligats a comportar-se com els adults que en realitat no són, la marginalitat i la delinqüència esdevé l’única via per sobreviure. La parella protagonista d’El niño se suma a aquesta galeria de joves perduts, insconscients dels seus actes i de les implicacions –legals, però sobretot morals- que comporten, en una desesperada recerca d'una redempció que els ampari quan la lògica infantil perd seu sentit i ja no els queda res on agafar-se.
A El niño, el protagonista és un jove lladregot que sobreviu robant i revenent tot el que li passa per davant, inclòs el fill de només nou dies que ha tingut amb la seva companya adolescent. El seu gest respon a la inconsciència del "nen" que juga a ser gran. El film retrata amb quatre contundents pinzellades la psicologia d'aquest personatge i la realitat social que l'envolta, de la que ell és tan víctima com el nadó acabat de néixer. Els Dardenne segueixen el cas de molt a prop -amb els claustrofòbics primers plans que són marca de la casa-, però alhora amb una prudent distància que allunya la pel·lícula del judici superficial i de la voluntat alliçonadora. El film destaca pel seu realisme dur i sense concessions, que colpeja i emociona sense trampes ni sensibleria, i que es deixa amb un final obert que convida a l'espectador a extreure les seves pròpies conclusions.
Technorati Tags: cinema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada