Tot i el repartiment oriental de Memorias de una geisha, encapçalat per la superestrella xinesa Zhang Ziyi, no s’ha de caure en l’error de considerar l’adaptació de la novel·la d’Arthur Golden com una pel·lícula oriental. En canvi, es tracta d’un producte genuïnament de Hollywood que es presenta exquisidament embolcallat en una aurèola d’exotisme molt oportú, que intenta aprofitar-se del cert interès que suscita a Occident el món oriental i concretament el japonès, en diversos àmbits i també en el cinema. Es tracta també d’un film espectacle de narració clàssica molt convencional que, d’alguna manera, entronca amb la tradició de melodrames clàssics de caire exòtic com ara el Sayonara de Joshua Logan.
Òbviament, la pel·lícula també intenta treure rèdits d’un bestseller en una maniobra molt típica de Hollywood (i que aviat tornarem a veure amb El código Da Vinci). Cosa poc habitual, en aquest cas la pel·lícula guanya en qualitat respecte al seu original literari. Sens dubte l’oportunitat de mostrar en imatges els detalls que Golden només pot descriure amb paraules juga molt a favor de Rob Marshall, el director responsable del projecte. Marshall, que no va acabar de treure tot el partit a la seva versió del musical Chicago fent-ne una adaptació molt funcional, sí que ha sabut potenciar els elements de més interès d’una novel·la regular però, això sí, de lectura àgil i enganxosa. Així, de la pel·lícula destaquen les escenes més visuals, com ara la transformació de la jove Chiyo en l’esplèndida geisha Sayuri o el seu primer ball, mentre que els moments dramàtics cauen més en l'estereotip. Els actors, i molt especialment Michelle Yeoh en el paper de la geisha Mameha, contribueixen a elevar el nivell de la pel·lícula.
NOTA AL MARGE: Recordeu que la cosa japonesa continua aquí al costat...
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada