El león, la bruja y el armario és el primer volum de la sèrie de novel·les juvenils Las Crònicas de Narnia que C.S. Lewis va començar a escriure l’any 1950. Amic íntim de Tolkien, Lewis també va crear un món mitològic en el qual va ambientar la seva alegoria de la lluita entre el bé i el mal, però en el seu cas es prima per sobre d’altres aspectes el missatge catòlic basat en la lectura dels Evangelis. Així, Aslan, el lleó creador de Narnia, se sacrifica per salvar un dels quatre germans humans, als que es refereixen continuament com a fills d’Adam i Eva, i que entren en aquest món fantàstic responent a una profecia que anuncia l’arribada d’un nou rei.
La pel·lícula no dissimula gens la lectura absolutament catòlica de l’amor i el sacrifici que es desprèn del llibre, per la qual cosa alguns col·lectius cristians han donat suport al film en una campanya similar a la de La Pasión de Cristo, de Mel Gibson.
Independentment del missatge religiós que desprèn la història, la seva traslació en imatges, que signa el neozenlandès Andrew Adamson, està clarament influenciada per l’èpica fantàstica de sèries com Harry Potter o El senyor del Anells. L’empresa Weta, responsable dels efectes de la trilogia dels Anells, s’ha encarregat de bona part de l’animació de personatges i de crear les massives seqüències de batalles de Narnia, que són les més interessants d'un film que arrenca a mig gas.
Destaca també la credibilitat dels personatges animats digitalment, com ara el Lleó, els castors o els llops, a la que també pot influeix l’experiència en el camp de l'animació d'Adamson, que va treballar a Toy Story i va ser ser codirector dels dos capítols d'Shrek.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada