Estratègies de la comunicació humana

L’artista Miranda July trasllada al cinema les reflexions de les seves performances en una desconcertant ópera prima titulada Tu, yo y todos lo demás. El film aborda el tema universal de les relacions humanes i la seva dificultat, i reflexiona al voltant de les estratègies –imaginatives, desesperades, tecnològiques...- que les persones fem servir per expressar allò que pensem o sentim i no gosem dir en veu alta.

July construeix un collage de personatges molt poc convencionals: un sabater divorciat que intenta pujar els seus dos fills com pot i que fuig de les relacions sentimentals, una artista visual que sobreviu fent de taxista per a la gent gran, una nena que ja prepara el seu casament, una parella d’avis, dues adolescents descobrint la seva sexualitat i un veí d’extranyes tendències. Els personatges i les seves circumstàncies es retraten fugint de tòpics i saltant d’una mesurada transgressió (el petó del nen petit i la galerista, per exemple), a l’humor fi i irònic i a una rara poètica que tenyeix el film d’un cert realisme màgic i un aire naïf.

La pel·lícula pateix d’una certa indefinició i sobretot de manca de ritme. Tot i que July intenta lligar les històries en un entramat de vides creuades, les històries acaben funcionant millor com a col·lecció de capítols independents que com a unitat argumental, que resulta en alguns moments una mica massa forçada. Per això el film com a conjunt deixa una mica fred, però tot i això algunes seqüències, com ara la conversa entre el sabater i l’artista en la que reconstrueixen la trajectòria sentimental d’una parella, destaquen per si soles. En totes aquestes històries es perceben les inquietuts d’una artista emergent però massa impacient, que ha ofegat la pel·lícula amb un excés d’idees diverses. Però tot i això, costa molt posicionar-se completament a favor o completament en contra d’aquesta cinta i, avui per avui, trobar una pel·lícula que no deixi absolutament indiferent és una autèntica rara avis.

Technorati Tags: cinema