Extrañas coincidencias té d’entrada una aparença de comèdia esbojarrada a l’estil Frank Capra que pot portar a molts enganys. L’espectacular repartiment, amb noms atractius per a totes les generacions -Dustin Hoffman, Jude Law, Tippi Hedren, Naomi Watts, per exemple- por enganyar encara més a l’espectador que entri despistat a la sala i es topi amb aquesta pel·lícula d’argument impossible: un jove ecologista enfrontat amb una gran corporació està preocupat per les inexplicables coincidències amb un porter sudanès decideix contractar uns detectius existencials que li aclareixin aquest conflicte que el fa estar en crisi.
Aquest és només el punt de partida per un gran fresc tremendament surrealista sobre la crisi dels valors de la societat nordamericana, o al menys aquesta sembla la pretensió del director, David O. Russell, que amb un críptic i absurd sentit de l’humor ridiculitza algunes de les obsessions, les modes i també les misèries contemporànies: el pseudoecologisme, els llibres d’autoajuda, la publicitat, l’especulació immobiliària o la religió són alguns dels temes que, un darrera l’altre, són dinamitats en aquest film.
Amb aquesta obra tan irregular com inclassificable i d’una digestió tan difícil que pot despertar odis i amors igualment apassionats, la única cosa que se’n treu clara és que David O Russell es crea un espai propi dins una nova generació de realitzadors americans que té com a principals exponents als directors Wes Anderson, Paul Thomas Anderson, Alexander Payne o Spike Jones.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada