dissabte, de juliol 23

Nihon Monogatari- Tòquio com un estat de la ment



Sofia Coppola ha fet de Tòquio el símbol de la desorientació existencial contemporània. I és aquesta forma d’entendre la capital nipona com un estat mental el que més m’agrada de Lost in translation. Molt més que els acudits sobre la forma de parlar dels japonesos o la complexitat de guiar-se en el metro. I que el retrat d’una societat que es diverteix amb el patchinko i el karaoke. Més que la història d’una noia que, encara a prop de l’adolescència, comença a topar-se amb els desenganys de la vida. I més, fins i tot, que el retrat d’un home que, en plena crisi dels cinquanta, es qüestiona sobre el sentit de la seva vida, de l’èxit i de l’amor... De la felicitat, al capdavall, tan complicada com guiar-se per una maranya de carrers sense nom, com els carrers de Tòquio. M’agrada aquesta ciutat llunyana, trepidant i incomprensible perquè, d’alguna manera, a la pel·lícula, es torna un lloc proper i comprensible, on ens hem perdut tantes vegades, emportats per la trepidància del temps que ens ha tocat viure, i d’on hem aconseguit sortir per un instant breu i etern, gràcies a una mirada, a un petó a la galta, a un secret únic i especial xiuxiuejat a l’orella.

3 comentaris :

Ramon B. ha dit...

Judith
A mi també em sembla el més aconseguit d'aquesta pel·li, especialment la densitat sentimental, per dir-ho d'alguna manera, concentrada de forma tan breu i senzilla. Com uns exercicis de zen, la ciutat trepidant ha embolcallat, ha transformat uns pesonatges i els ha permès estimar-se unes dècimes de segon. I allò és l'eternitat.

Xavi Simó ha dit...

A mi també em va agradar molt l'atmòsfera de la pel·lícula, entre d'altres coses.

Per cert, un apunt. Divendres vaig veure "Llámame Peter", la biografia de Peter Sellers. Està molt bé, un mica llarga, però la manera que està rodada, els escenaris, les imatges, i sobretot, en Rush que l'interpreta, és brutal.
El millor de tot és que aquesta nit al canal Plus la fan. Suposo que com que anava per telefilm doncs ja l'emeten.

Anònim ha dit...

Ei, he llegit al teu altre blog que demà ja marxes cap allà. Si nos ens llegim abans, que vagi molt bé ;)

mcguffin