L'any 1985 el director alemany Wim Wenders va viatjar a Tòquio buscant la llum, els escenaris, els personatges de les pel·lícules de Yasujiro Ozu. Càmara en ma, va anar captant les impressions que li causava la capital nipona (de la que Ozu va saber reflectir tant bé la seva inexorable transformació) i, amb el material enregistrat en va fer una pel·lícula que es titula Tokyo-Ga.
En aquest personal quadern de viatge, narrat en primera persona, Wenders mostra un Tokyo que perfectament podria ser l'escenari futurista de Blade Runner: noctàmbul, superpoblat, ple de gent que es mou amb tant de nervi com les fitxes del pachinko (l'Albert us explica de què va el tema), artificial fins al punt de fabricar rèpliques en cera dels plats típics japonesos per després exposar-los als aparadors dels restaurants.
Però més enllà de les impressions a peu de carrer, Wenders ofereix també una reflexió al voltant del cinema d'Ozu, potser una mica massa sacralitzada, però emotiva i honesta, gràcies sobretot als impagables testimonis de dues persones estretament vinculades a la trajectòria del director de Cuentos de Tokyo: Chishu Ryu, l'actor que surt a pràcticament totes les seves pel·lícules; i l'operador de càmara Yuharu Atsuta, que recorda amb llàgrimes als ulls al que seria el seu company, amic i mentor durant més de quatre dècades, i amb qui va rodar alguns dels títols més importants del cinema japonès i, per extensió, del cinema universal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada