Amb Batman Begins, Christopher Nolan ha retornat a la saga cinematogràfica d’aquest heroi de còmic la dignitat que havia perdut amb els últims episodis rodats per Joel Schumacher. El director de Memento ha tornat a la foscor i al dramatisme del Batman de Tim Burton (pel·lícula a la qual Nolan es refereix contínuament) per explicar els motius que van convertir Bruce Wayne en el justicier vestit de ratpenat.
En aquest sentit, Batman Begins és una pel·lícula seriosa, molt seriosa, preocupada per fer entendre la psicologia d’un personatge marcat per la por i el ressentiment. Se li ha d’agrair a Nolan l’aposta decidida de convertir l’heroi, per una vegada, en el personatge més interessant de l’argument a diferència del que passa a la resta d’episodis, que sempre han optat per potenciar el dolent de torn davant un Batmanv pla i sense gaires matisos.
A Batman Begins, curiosament, és més interessant la primera part de la pel·lícula, la que explica la progressiva transformació de Bruce Wayne en Batman, que no el desenllaç de la trama. Quan apareixen els malvats i es comencen a succeir les escenes d’acció, la pel·lícula decau lleugerament. Tot i això, gràcies a la bona feina de Nolan, a un sòlida plantilla de secundaris com Michael Caine, Liam Neeson i un contingut Gary Oldman i sobretot a la convicció amb la qual Christian Bale (actor cada vegada més indispensable) afronta el personatge, Batman Begins és des de ja mateix una de les millors versions que s’han fet sobre l’home ratpenat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada