Alfie és el remake d’una popular comèdia anglesa dels anys seixanta en la Michael Cane donava vida a un don Joan que treu partit dels seus encants de seducció per viure a costa de les dones. El rostre del nou Alfie és ara el de l’atractiu Jude Law, que perd el temps en una pel·lícula feta única i exclussivament pel seu lluiment personal i que compta també amb l’inexplicable aparició d’actrius tan sòlides com Marisa Tomei i una estupendíssima Susan Sarandon.
Aquesta versió d’Alfie del segle XXI i intenta amb molt poca gràcia adaptar-se als nous temps i a les noves sensibilitats, i per això s’ha mirat de suavitzar el carácter del personatge -vividor i misògin en extrem- per salvar-lo de la crema i de passada fer-lo més simpàtic de cara als espectadors més conscienciats amb la igualtat de sexes. Aquesta maniobra, però, li ha restat del tot la ironia i acidesa del film original, convertint el nou Alfie en un remake amb molt poc nervi i cap interès. Això si, la pel·lícula utilitza recursos procedents de la publicitat, el videoclip i la fotografia de moda que li aporten un aire modern i glamourós que fa, com a mínim, que la proposta sigui estèticament atractica.
Jude Law, que sigui dit de passada és un actor força versàtil, malgasta tot el seu carisma i encant en un esforçat intent de dimensionar un personatge pla com una taula de planxar. Charles Shyer, realitzador que té en la seva filmografia títols poc engrescadors com El misterio del collar, ha dirigit aquest remake innecessari que, això si, entreté una estoneta i que només serveix per posar-se al dia sobre tendències en mobles de disseny, marques de roba i èxits musicals de caducitat imminent.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada