Ridley Scott també ha volgut donar la seva visió personal sobre la guerra d’Iraq i per això ha buscat en la història un episodi que li serveixi com a metàfora de la situació bèlica actual. L’ha trobat en un capítol de les creuades que té com a protagonista un jove ferrer francès, Balian (Orlando Bloom), que es converteix en cavaller i acaba lluitant per defensar Jerusalem de l’atac de Saladino. Una fabulosa pirueta de guió converteix la derrota de Balian en el gest pacifista d’un personatge que comprèn que les guerres per interessos materials no fan guanyar el cel i que, més enllà, no hi ha masses arguments que justifiquin un conflicte armat.
Per recolzar aquest missatge tan benintencionat, Scott no només recalca les virtuts del seu protagonista (un Orlando Bloom poc inspirat) sinó que també carrega les tintes en el retrat dels templers, fanàtics religiosos que es mouen en nom de Déu però que en realitat només lluiten per aconseguir riquesa, i en els que no costa reconèixer la versió medieval de Bush i els seus acòlits.
Ridley Scott no té cap intenció de ser subtil sinó que, ben al contrari, vol deixar ben clar que els personatges d’aquesta història són una projecció, plana i sense matisos, de la situació que es viu al món avui en dia. Però tanta simplificació acaba fent mal a la pròpia pel·lícula, on no s’entreveu gens el nervi del que Scott feia gala no fa pas tant a la notable Gladiator. Per la contra, El reino de los cielos és una pel·lícula molt convencional, excessivament llarga i en alguns moments fins i tot aburrida, i que fa masses voltes només per arribar a una conclusió tan evident com és la inutilitat de les guerres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada