Sandra Bullock ha tornat a treure el cap per la gran pantalla per protagonitzar una innecessària seqüela d’una pel·lícula ja de per si força innecessària, Miss Agente Especial. L’explicació de perquè la Bullock, una de les actrius amb més poder de Hollywood, decideix malgastar el seu talent artístic i sobretot, empresarial, potser s’ha de buscar en els últims minuts d’aquesta segona part tan absurda i qüestionable.
Gracie Hart, la poc agraciada agent de l’FBI que interpreta Sandra Bullock en el film, convertida ocasionalment en la imatge pública d’aquest cos de seguretat després d’una miraculosa transformació estètica, decideix al final de la seva aventura (plena d'acudits fàcils a costa d'Arma letal i altres buddie movies) retornar al seu aspecte natural, sense maquillatge i sense estil. En l’atrevit monòleg que tanca el film, Hart /Bullock llença un missatge en contra de l’esclavitud de la moda i de la imatge física en la societat actual i reclama ser valorada també per qui és i pel que fa, i no per l’aparença.
Potser és voler interpretar massa el missatge d’una pel·lícula tan oblidable i, perquè no dir-ho, tan dolenta com aquesta, però no deixa de tenir sentit que precisament la Bullock, que feia tres anys que no feia cinema, hagi decidir tornar amb aquesta pel·lícula per donar aquest missatge tan clar i contundent.
L’actriu ja ha entrat en la quarentena i, com abans li ha passat a Meg Ryan, es deu començar a sentir desplaçada dels grans projectes de Hollywood. Víctima ella també d’aquesta superficialitat i d'aquesta necessitat de crear mites amb data de caducitat, ha decidit denunciar-ho a través del mitjà que només una dècada abans la va coronar reina de la comèdia. I ho fa justament una pel·lícula abans de capbussar-se de ple en un nou projecte molt més «seriós» i interessant, en el que encarnarà a Harper Lee, l’autora de Matar a un ruiseñor, i que previsiblement marcarà l'inici d'una nova etapa en la filmografia d'aquesta actriu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada