De petita sempre havia vist el meu pare envoltat de llibres. Sovint n'estava enquadernant -era la seva gran afició- i la resta del temps se'ls estava llegint. Jo també tenia una afició: agafava el catàleg manuscrit de la petita llibreria familiar (a mi em semblava immensa) i en llegia i rellegia els títols meticulosament classificats per temes i autors. No recordo en quin moment vaig passar de reseguir els títols escrits amb la complicada lletra de recepta mèdica del meu pare a descobrir i fullejar els volums a les prestatgeries. Però devia ser un gran dia, assoleïat i ple de màgia. El que devien tenir els llibres no ho sé, però el que sé és que els vaig agafar i des de llavors ja no els he tornat a deixar.
Molts anys després el meu pare ha deixat d'enquadernar llibres i la seva petita llibreria immensa ha quedat coberta de pols i silenci. Però algú molt proper a mi, de nou, em torna a recordar que no hi ha res per saber gaudir del plaer de la lectura que haver vist algú molt proper gaudint-ne. I aquesta revelació tan gran, tan important, és la que he volgut compartir amb vosaltres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada