el CINEMA, en majúscules

Us heu imaginat mai com es devien sentir els primers espectadors del cinematògraf dels Lumière ? Quina devia ser la seva reacció en veure que una locomotora es precipitava imparable davant seu? Al Museu Nacional de Cinema de Turí l’espectador del segle XXI pot arribar a entendre el pànic dels parisencs que van assistir a la històrica primera projecció del cinematògraf, allà pels volts del 1895. En una de les sales d’aquest museu es projecten alguns dels films pioners del cinema: imatges mudes i estàtiques, que no superen els pocs minuts de durada i que no expliquen gran cosa, però en canvi plenes de misteri i de màgia, que aconsegueixen captivar encara avui en dia. La minisessió finalitza amb la projecció de la considerada com la primera pel·lícula de la història del cinema, L’arribada del tren a la ciutat. I en el moment en que el tren s’acosta, la pantalla s’amaga i apareix, al seu darrera, una màquina de vapor a tamany real que es precipita cap els incautes visitants del museu, atrapats en el temps per un instant.

Només per aquesta vivència ja val la pena visitar aquest espectacular museu, ubicat a l’interior de la no menys espectacular Mole Antonelliana, un edifici extranyíssim amb forma de campana, pensat inicialment per acollir una sinagoga, però que ara és un dels centres d’atracció turístics de Turí, gracies al cinema però també a un ascensor panoràmic que s’enfila 150 metres per sobre la ciutat. El Museu del Cinema turinès, un dels més importants del món, ocupa tres plantes d’aquesta Mole i requereix d’una bona estona si es vol veure a fons… Una planta del museu està dedicada als orígens del cinema, amb una exposició d’aparells i mecanismes precursors del cinematògraf (ombres xinesques, llanternes màgiques, zoòtrops i altres trucs òptics) que no tenen res a envejar al fons del Museu del Cinema de Girona –que també us recomano fervorosament-. Aquí, a banda d’impressionar-vos amb l’arribada del tren a la ciutat, també podreu provar de fer un retrat amb un mecanisme precursor de la fotografia, la càmara obscura. Podeu veure la que vaig fer al principi d'aquest post.

La segona planta està dedicada íntegrament al CINEMA, en majúscules: tots els factors que intervenen en la creació cinematogràfica, els actors, els directors, el guió, els decorats, els efectes especials, el vestuari i, finalment, també el públic tenen cabuda en aquest espai on cada element està representat amb una escenografia específica i un important fons documental, tant de fotografies com d’imatges com d’objectes que són la delícia de cinèfils: maquetes d’Alien, el bombí de Charles Chaplin, les sabates de Marilyn Monroe, la bufanda de Fellini, etc.

Una galeria de cartells originals de pel·lícules dóna pas a un espai dedicat als gèneres cinematogràfics, amb projeccions de fragments de pel·lícules agrupades per temes tan evidents com el western o el musical, i tan insòlits com el cinema provocador o la presència de Turí al cinema. Una sala decorada com una típica casa italiana dels anys cinquanta amb dos televisors convida també a comparar les imatges de fets històrics –la mort de Kennedy, el vol de l’Apollo 13- amb la recreació que se n’ha fet al cinema.

Si visiteu aquest museu –amb Ryan Air és més que fàcil- no deixeu d’estirar-vos a les tumbones que hi ha en el gran hall de la Mole Antonielliana, on a banda de gaudir de la música ambient i de les projeccions de films muts, veureu també elements originals de l’escenografia de la pel·lícula Cabiria (el clàssic de 1914). I de tant en tant, veureu com l’ascensor panoràmic sobrevola els vostres caps i desapareix per un forat allà, al fons de tot de la cúpula d’aquesta extranya campana que s'ha convertit en el símbol de Turí.