…només per recomenar-vos una comèdia negra divertidíssima, absurda, màgica, i musical. Tot a l’hora. Una pel·lícula per a moments baixos, per a riure sense parar amb un finíssim humor negre digne de les grans comèdies de la Ealing –Oro en barras i tot això…- i amb un toc de romanticisme tan màgic i entranyable que ja el voldria la Meg Ryan als seus pastelets. Amb ritme, amb un guió intel·ligent, sense cap pretenció… Una joia, vaja. I això que encara no us he parlat del repartiment: un Chris Walken de pentinat impossible i sempre apunt per fer unes passes de ball; un maravellós Alfred Molina (algú em sap dir si són certs els rumors que diuen que té família a Mataró?) amb cara de circumstàncies funebres; una Naomi Watts de putarrot indescriptible i una inconmensurable-esplèndida-grandiosa-fabulosa Brenda Blethyn. Genial. Fés més pel·lícules Brenda, siusplau, i fes-les totes tan genials com aquesta (i com Secretos y mentiras, i com El jardín de la alegria, i Litle voice, i....)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada