Revelació

Ahir, en part per obligació laboral però també en part per oci, vaig anar a cobrir la presentació d'un llibre i vaig sortir amb una revelació: la de Manuel Fontanals, escenògraf. Ni jo mateixa, ni el meu alcalde, ni la majoria dels presents a l'acte teníem ni idea que Mataró hagués vist néixer aquest personatge realment singular, alumne de Puig i Cadafalch i col·laborador estretíssim de Federico Garcia Lorca, i segons van explicar, responsable d'haver modernitzat a cop d'avantguarda el teatre que es feia a principis del segle XX a Catalunya i Espanya (a la foto podeu veure una de les seves escenografies). Tot això, abans d'exiliar-se l'any 37 a Mèxic, on va treballar com a dissenyador artístic en més de 260 pel·lícules. Com ha passat amb tants altres personatges, l'exili físic va comportar un exili encara més terrible, el de l'oblit.

Afortunadament, la curiositat continua siguent una virtut humana i, en aquest cas, la de l'autora Rosa Peralta ens ha permès recuperar la figura i l'obra de Manuel Fontanals en un llibre que repassa la seva trajectòria en el teatre i en el cinema, així com també la seva faceta personal de "don juan". Com us podeu imaginar, a l'Espai Isidor ens ha cridat especialmet l'atenció el pas de Manuel Fontanals per la indústria cinematogràfica mexicana dels anys quarant i cinquanta, que com sabreu, va ser l'època del seu màxim esplendor.



Gràcies també a l'imdb hem descobert que Manuel Fontanals va ser responsable, entre d'altres, del disseny artístic de la pel·lícula Macario, un dels grans clàssics del cinema mexicà i la primera pel·lícula d'aquest país que va ser nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa, a banda de guanyar també el premi del Jurat del Festival de Cannes, l'any 1960.

I també va treballar en un dels films més exitosos del conegut Arturo Ripstein, El castillo de la pureza. He trobat una referència de la pel·lícula que diu el següent: "En El castillo de la pureza, el cerrado universo ripsteiniano se materializa por primera vez gracias a una sobria dirección de actores y a la magnífica construcción escenográfica de Manuel Fontanals, un set que hizo historia por su magnificencia y extrema utilidad en posteriores producciones. La cámara de Ripstein, acostumbrada a elegantes movimientos, se mantiene sobria y eficaz, logrando transmitir la soledad y aislamiento de los personajes en inquietantes planos-secuencia".

Com ja us podeu imaginar, la recerca per poder veure aquestes dues pel·lícules ja està en marxa.