Seduïts per l'art

Sempre m'ha interessat molt les relacions que s'estableixen entre la pintura i la fotografia i el cinema. Entre els meus artistes preferits hi ha Caravaggio, a qui David Hockney va apuntar com a precursor del cinema, i Chuck Close, l'hiperrealista que parteix de la fotografia per als seus espectaculars retrats pintats. M'agraden els tableaux vivants per aquella cosa que tenen de composició pictòrica, m'agrada el joc pictòric de Peter Greenaway a les seves pel·lícules, i em diverteix trobar influències de quadres a pel·lícules o fotografies.

Al Caixafòrum fins al 19 de maig es pot visitar l'exposició Seduïts per l'art, que precisament estableix aquestes relacions entre els grans mestres de la història de l’art, la fotografia de mitjan segle XIX i el treball de fotògrafs contemporanis desenvolupats en relació amb els seus antecessors. Aquí teniu un parell de fotos de l'exposició, perquè veieu per on va la cosa.

L'exposició, en la meva opinió, només apunta algunes idees interessants però sense anar més enllà, amb uns textos pesats i una mica confusos que tampoc ajuden massa al sentit de l'exposició. Però tot i això, val la pena per les peces exposades, la majoria de les quals procedents de la National Gallery de Londres.

El més divertit de tot és l'espai destinat a la participació del públic, on s'hi han habilitat uns fotomatons i unes cortines de vellut perquè et puguis fer un retrat a la manera barroca. Hi vam estar jugant una estona i a dalt podeu veure el resultat.

Compartir i reivindicar amb la lectura en veu alta

El plaer solitari de la lectura guanya una nova dimensió quan llegim en veu alta. Hi entra en joc una altra idea, la de compartir. “Llegint en veu alta compartim històries, aventures, sentiments i emocions”. Són paraules de l’actor i director Josep Maria Pou, una de les veus protagonistes del Festival Tiflollibre de lectura en veu alta que va tenir lloc dimecres passat, dia 27, al Caixaforum de Barcelona. Organitzat pel Centro Trinidad, el Festival Tiflollibre és una iniciativa de l’Associació de Disminuïts Visuals de Catalunya B1+B2+B3 de caràcter cultural i lúdic, però també marcadament reivindicatiu. Amb 18 anys de feina feta a Catalunya, l’Associació B1+B2+B3 batalla dia a dia per fer el món més accessible a les persones amb problemes visuals. I també la cultura. El president de l’associació, Manel Martí, ho va explicar en el seu parlament inaugural al festival Tiflollibre. “Volem tenir accés a la cultura”, va afirmar, repassant els èxits aconseguits en matèria d’exposicions adaptades als cecs o en els audiollibres i llibres en braille; i les assignatures pendents, com ara el cinema, tot i que l’entitat està treballant per resoldre aquesta qüestió.

Per reivindicar aquest accés a la cultura, l’Associació de Disminuïts Visuals de Catalunya B1+B2+B3 organitza des de fa quatre anys el Festival Tiflollibre. Tiflo, és cec, en grec, tal i com va explicar el presentador Toni Puntí a l’inici de l’acte. El Festival Tiflollibre tenia com a lema aquest any “la joia de la paraula” i és per això que els convidats d’honor tenien tots vinculació amb el món de les lletres. A banda de Josep Maria Pou, van intervenir al festival els poetes Carles Duarte, Jordi Cervera, Àlex Susanna i Vicenç Villatoro, que van recitar els seus propis poemes; el periodista Jaume Clèries va optar per una poesia de Joan Margarit, i l’actor Josep Maria Pou, pel poema “Hijos de la época” de Wislawa Szymborska.

Pou va ser l’encarregat d’obrir la tanda de lectures i ho va fer, primer, amb un emotiu discurs de marcat caràcter personal en el qual va recordar l’origen de la seva passió lectora. Va ser gràcies a l’enorme biblioteca paterna on el petit Josep Maria se submergia hores i hores, llegint en silenci i també en veu alta, amb les seves dues germanes com a primeres espectadores del futur actor. Pou també va explicar que durant els anys setanta va viure i treballar sis anys a Madrid per la ONCE, enregistrant llibres en veu alta per als invidents. “Encara avui hi ha gent que em coneix per la veu”, va recordar.

La poetessa infantil Núria Albertí va contribuir a fer llegir en veu alta el públic assistent al Tiflollibre. Albertí va convidar els presents a recitar quatre versos d’un dels seus poemes, el “Gril grill”, en una divertida lectura col·lectiva. I l’actriu i escriptora Isabela Méndez va aconseguir emocionar amb la lectura del seu text autobiogràcic ‘La brújula dispersa’, on relata les dificultats que la seva disminució visual li comporten en la vida quotidiana i com aquestes es poden superar també amb creativitat i humor.  

Altres veus també es van deixar sentir al Festival Tiflollibre. Les de Jaume Respall, que va llegir de memòria un fragment de L’hostal de la Glòria, la de Paquita Garcia, que va llegir en braille dos poemes de Martí i Pol o la de Pere Valera, que va recitar Borges. Tots ells són membres de l’ADVC. La Coral Interreligiosa per la Pau va posar música a un esdeveniment que va omplir la sala d’actes del Caixaforum i que es va viure com una gran festa de les paraules. A través del twitter de @llegimipiulem i juntament amb la gent d'Amor a l'Art també vam contribuir a difondre-ho per la xarxa.