Cinema i Empresa: 'Jobs', la passió del creador d’Apple

Ashton Kutcher s’ha posat en la pell d’Steve Jobs en el biopic del fundador d’Apple que s’acaba d’estrenar als cinemes, no sense polèmica. Polèmica per la imatge que la pel·lícula, dirigida per Joshua Michael Stern, ofereix del gurú tecnològic.

La pel·lícula, que arrenca en el moment en què va presentar el primer Ipod, ressegueix la vida d’Steve Jobs des de l’any 1971 fins al 2000. En aquest relat, es repassen moments com la fundació de l’empresa Apple al costat d’Steve Wozniak, la creació del primer ordinador Apple, l’èxit de l’empresa, la seva dramàtica sortida i el seu retorn triomfal al tombant del nou mil·lenni. En aquest moment, a l’any 2000, s’atura una història de tots ben coneguda, amb els grans èxits d’Apple (Iphones i Ipads) i la lluita de Jobs contra la malaltia que finalment se’l va emportar l’octubre del 2011. La pel·lícula no entra en aquest episodi i prefereix centrar-se en el caràcter del personatge i els orígens de la seva marca.



El retrat que Jobs fa del CEO d’Apple ens presenta un personatge contradictori, amb tantes virtuts com defectes que expliquen els odis i passions que desperta a parts iguals. Veiem un Steve Jobs apassionat i visionari, però també arrogant, tirànic i mesquí amb la gent. Però d’aquest perfil complex, cal remarcar alguns aspectes que ajuden a definir el caràcter emprenedor que ha fet gran la companyia Apple. La passió a l’hora d’afrontar nous projectes va ser un potent motor en la trajectòria d’Steve Jobs, com el seu estil poc convencional i sense por a fer les coses d’una manera diferent i innovadora. “Prefereixo arriscar-me amb la meva visió que copiar una altra cosa”, afirma en un moment d’un film que també ens recorda la importància de saber negociar per tirar endavant un projecte en el que un emprenedor creu.



Jobs també mostra el procés de disseny i fabricació dels primers ordinadors Apple i, en aquest procés, es pot observar la importància que donava a la qualitat i als petits detalls: “La diferència està en les petites coses”, diu en una altra escena. L’episodi que mostra a Jobs acomiadant a un treballador d’Apple que no li donava importància a les tipografies exemplifica també aquesta passió del creador de l’Iphone pels detalls que marquen la diferència, així com el seu caràcter agressiu i despietat amb la gent.

Monstres educatius

Ha passat més d’una dècada des de l’estrena de Monstruos SA, un dels títols més populars dels estudis d’animació de la Pixar. Tot i que la seva continuació estava prevista per poc després, desavinences entre el president de Walt Disney Pictures (propietària de Pixar) i el llavors propietari dels estudis d’animació, Steve Jobs, van fer endarrerir la producció que ara, finalment, ha arribat a les pantalles de cinema. Monsters University és, de fet, una preqüela que relata els orígens de l’amistat entre dos entranyables monstres, el gran, pelut i ferotge Sully i el petit i graciós Mike Wazowski. Dos personatges molt emblemàtics gràcies, probablement, a la personalitat que li van donar des del seu inici els dos actors que els posen veu en la versió original, John Goodman i Billy Crystal respectivament. 

A Monsters University veiem els esforços del petit Mike Wazowski per convertir-se en un monstre “espantador” malgrat que el seu aspecte simpàtic i divertit ho fa pràcticament impossible. Tota la peripècia està enfocada a parlar de les virtuts de l’esforç i la superació personal per fer realitat qualsevol somni malgrat tot, d’entrada, apunti a què això serà impossible. El film, que d’entrada es dirigeix a un públic infantil, ensenya als nens i nenes a manejar-se en un món competitiu amb intel·ligència, esforç, responsabilitat, treballant amb equip, de forma honesta i constant. Un bon missatge educatiu que casa bé amb els valors de la Disney i de la Pixar, tot i que per això renuncia a un to més transgressor que tampoc no li hauria anat malament a aquesta pel·lícula que s’inscriu en una tradició de cinema de monstres simpàtics animats, iniciada amb Monsters Party i que va culminar amb Pesadilla antes de Navidad.