Molt podria ser que l’estrena “massiva’ de la pel·lícula francesa ‘De óxido y hueso’ a sales comercials tingui molt a veure amb l’estela d’èxit deixada per ‘Intocable’, doncs les dues tenen com a protagonistes a personatges amb discapacitat. Però aquí s’acaba tota similitud de dos films que aborden la qüestió amb mirades i intencions ben diferents.
Jacques Audiard, director de la potent ‘Un profeta’, canvia relativament de registre a ‘De óxido y hueso’, perquè darrera aquest drama que relata la relació entre una noia que perd les cames en un accident i un home que es guanya la vida com a boxejador en lluites clandestines, hi ha una mateixa història de lluita i supervivència.
Els dos protagonistes, Marion Cotillard i Matthias Schoenaerts, estableixen i enforteixen el seu vincle en la mesura que els dos es "trenquen" d’una manera o altre. Aquest és el missatge més interessant d’un film cru, visceral i estrany, que descol·loca mentre enganxa, però que acaba caient en una molesta pornografia de sentiments.
Crítica publicada a Capgròs
