Alguna vegada us heu preguntat per a què serveix una pel·lícula de terror? ‘The Cabin in the woods’ us en dóna una bona resposta. Una de les sensacions del Sitges 2012, i guanyadora moral del festival –ja que no participa a la secció competitiva-, ‘The Cabin in the woods’ ens convida a un viatge a les profunditats del gènere. Tot comença amb cinc amics que se’n van a passar uns dies en una cabana enmig del bosc. Explicada així no sembla que prometi res de nou. Però resulta que partint dels tòpics més trillats, Joss Whedon i Drew Goddard (ments pensants de Buffy la cazavampiros i Cloverfield) són capaços de sacsejar el gènere ben sacsejat. Déus i monstres es donen la mà. No es pot explicar res més de ‘The cabin in the woods’. Ni tan sols citar els seus possibles referents més immediats sense córrer el risc de desvetllar més del compte. Només es pot aplaudir i amb moltes ganes aquest títol que definitivament rebla el clau del cinema de terror, i que ho fa amb ironia, amb humor, amb sentit de l’espectacle, amb complicitat amb l’espectador, i amb molta passió pel gènere.
