Sota un títol i una aparença de comèdia romàntica comercial, a ‘El amigo de mi hermana’ s’hi amaga una petita perla a descobrir. Hereva directa del cinema indie, la pel·lícula s’insereix dins el moviment del ‘mumblecore’, nom que defineix un cinema deliberadament fet amb pocs recursos i baix pressupost, que aposta per la naturalitat dels diàlegs i de les interpretacions. La seva directora, Lynn Shelton, s’arrela encara en aquesta manera alternativa de fer cinema, tot i tenir també un peu en el cinema més convencional i comptar amb actrius ja conegudes com Emily Blunt.
‘El amigo de mi hermana’ va ser rodada en pocs dies i en pràcticament una sola localització, una casa enmig del bosc. En aquest espai es mouen i, sobretot, parlen, els tres personatges protagonistes d’aquesta obra de cambra que remet també a Rohmer i un cert cinema europeu. Jack, el protagonista masculí, intenta superar la mort del seu germà. La seva amiga Iris el convida a passar uns dies de reflexió en una casa familiar però quan Jack hi arriba, s’hi troba inesperadament a la germana d’Iris, Hannah, una lesbiana que acaba de trencar la seva relació i que aspira a ser mare per sobre de tot. Aquest punt de partida li permet a Shelton jugar d’alguna manera les situacions de comèdia d’embolics, i dota el film d’una falsa sensació de lleugeresa quan en realitat, està parlant de temes profunds com el dol, el compromís o l’amistat, i mostrant nous models familiars basats en altres valors i tipus de relacions. I tot plegat, a través d’uns diàlegs espontanis i desenfadats, que permeten passar còmodament del drama a la comèdia i viceversa, arrossegant l’espectador en el fluir d’aquesta peça que es mereix que es tingui en consideració.
