La crisi actual, ho comentàvem en un article publicat en una edició anterior de la revista valors, ha fet aflorar un bon nombre de títols que van més enllà de polítics i de mitjans de comunicació en la seva denúncia d’una realitat injusta i massa sovint manipulada. Pel·lícules com ‘Margin call’ o ‘Inside job’ no només ens parlen sense censures de la responsabilitat de polítics, banquers, economistes, i fins i tot mitjans de comunicació, en la situació de deriva del nostre sistema econòmic i social. Aquestes pel·lícules són, en si mateixes, un exemple de responsabilitat per part dels creadors i cineastes vers el món on viuen. Aquests són dos exemples recents i molt marcats per la conjuntura, però no són ni molts menys els únics. El cinema de caire social i de denúncia manté un vincle indissociable amb el valor de la responsabilitat. Cineastes com Ken Loach o Robert Guédiguian es mouen per un compromís amb el seu entorn que respon a aquest sentit de la responsabilitat: no mantenir-se al marge de les injustícies que afecten la societat i, per tant, convertir-se’n en portaveus.
A Hollywood les coses funcionen d’una altra manera però fins i tot dins el sistema es poden trobar bons exemples de pel·lícules que conviden a obrir el debat sobre la responsabilitat. ‘The insider’, de Michael Mann, ens parla de la responsabilitat –o irresponsabilitat, en aquest cas- de les grans corporacions, a partir del cas d’una tabacalera que amaga informació sobre els riscos del tabac. ‘Erin Brockovich’, el film que li va suposar l’Oscar a Julia Roberts, també toca el tema de la responsabilitat de les grans companyies, a partir del cas real d’una dona que descobrirà de manera fortuïta la gestió il·legal de residus tòxics per part d’una companyia de gas i electricitat. A ‘Una verdad incómoda’, l’exvicepresident Al Gore fa tot un exercici de responsabilitat personal sortint a primera línia pública per denunciar les causes i conseqüències de l’escalfament global. Més recentment, Roman Polanski ens ha parlat de la responsabilitat dels pares i mares en l’educació dels seus fills, a l’adaptació cinematogràfica que ha dirigit de l’obra teatral ‘Un déu salvatge’. I per acabar amb aquest petit tastet de cinema sobre la responsabilitat, val la pena recomanar ‘Chronicle’, un dels fenòmens més recents del cinema independent, i una pel•lícula que ens parla de la responsabilitat en clau de ciència ficció, a partir del cas de tres joves que súbitament adquireixen els poders propis dels superherois de còmic: poden volar, moure objectes superpesants i manipular els elements segons la seva voluntat. El conflicte, en aquest cas, sorgeix quan un dels tres joves comença a fer un mal ús d’aquests poders fins a provocar un gran caos social. Una metàfora claríssima sobre els temps que corren i la necessitat, més que mai, d’actuar amb responsabilitat.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada